El primer cop que vaig estar a Rwanda vaig descobrir que vius millor quan menys tens, que les coses superflues estressen més que no pas ajuden, i que compartir temps i conversa alimenta més l’esperit que qualsevol delicatessen. Allà t’adones que tots som iguals, i que el marca la diferència és  l’atzar d’on has nascut i les oportunitats que se’t planten al davant. Rosa Dilme ho ha entès a la perfecció, donant petits bocins d’oportunitats a la gent de  Rwanda, sempre des d’una perspectiva constructiva, respectuosa  i il.lusionant. Pensava que anava a Rwanda a ajudar la seva gent, però en el fons, van ser ells qui em van ajudar a mi.