Soc Sergio Galán i visc a Montgat, Barcelona.

Hi ha llocs on un es queda i llocs que queden en un… He tingut la gran fortuna d’acompanyar i formar part per uns dies de l’Associació Rosa Dilmé (Ramon, Maria, Anna, i Sònia) en la seva tasca humanitària i altruista durant dues setmanes a l’Àfrica, Rwanda.

Quan vam sortir de l’aeroport del Prat, érem un grup de nou persones, la majoria desconeguts per a mi (els integrants de l’associació, més els acompanyants; Lluc, Teresa, Marta, Clàudia i jo) dels quals, tan sols coneixia a la Sònia i el seu fill Lluc. Al retornar a Barcelona, després de passar els quinze dies més intensos que recordi, puc dir que… Vaig tornar de la mà d’una petita gran família!!

Aquest és un resum de la nostra aventura (Del 7 al 21 de gener del 2024):

Vam transportar 18 maletes amb més de 400 kg. D’ajuda humanitària per repartir entre les diferents entitats del poble de Ruli- Rwanda, amb material mèdic i odontològic, roba i material escolar.

Encara que, en arribar el primer dia ens vam trobar amb males notícies, les dues cadires odontològiques que disposa l’Hospital eren avariades, feia mesos que s’havien espatllat i allà els tràmits administratius per arreglar-les són molt lents, “Buhoro buhoro”, l’Associació Rosa Dilmé va finançar la reparació amb la contractació d’un tècnic, al cap de dos dies ja funcionaven.

Després tot va anar rodat, vaig poder observar com l’associació treballa en aquest poble i els seus voltants, em van integrar al grup com si fos un més d’ells, participant de ple en tots els projectes i treballs executats; Entrevistes, lliurament de roba i diferents materials a entitats locals i persones (Hospital, escoles, serveis socials, cooperatives, apadrinats i apadrinades, etc.), vam fer seguiment dels projectes anteriors i valorar de futurs, a més, he pogut comprovar la gran feinada que realitzen a la sala d’odontologia i com imparteixen formacions d’higiene bucodental.

També vàrem dur a terme sessions d’esbarjo, com el dia de l’esport amb noies de l’Escola Rural (Ecole Tèchnique Ste. Lucie TVET), va haver un moment mentre anàvem corrents i cantant, quan a mig camí se’ns va unir un grup de vuit policies entrenant, va ser pletòric, vam arribar cantant tots junts fins al camp de futbol, ells van continuar el camí i nosaltres després dels estiraments, vam practicar el joc del mocador, futbol, vòlei i vam ballar en cercle al ritme de coti x coti de The Tyets.

No va faltar temps per fer alguna escapada en cap de setmana per visitar llocs fascinants, vam veure llacs, volcans, cascades, muntanyes verdes i formoses amb una vegetació exuberant i una extensa fauna animal, així com barrejar-nos amb la població, visitar mercats, esglésies o passejar.

I ens hem esgarrifat d’emoció amb els gestos d’agraïment tant individuals, col·lectius i de les entitats; amb l’oferiment de balls, càntics, diplomes i petits obsequis com fruites, mel o cacauets.

Però si alguna cosa ha fet que aquesta família sigui gran, ha estat gràcies a l’esperit i a l’excepcionalitat dels seus integrants, que combina a la perfecció els engranatges de les diferents personalitats, totes elles d’una extraordinària qualitat humana, com són:

Ramon, amb el seu tarannà sempre tan proper i atent amb la gent, desprèn amor i tendresa, sempre té bones paraules i abraçades per tothom, allà on va tots el coneixen pel Ramoni, és un nervi i sempre està ocupat fent alguna cosa o ajudant, no para mai, sorprèn pel seu esperit i energia, sempre a peu del canó, organitzant i tirant del carro.

És l’autèntic protagonista!

Maria, “la teacher” ens obre les portes del cel, interlocutora i negociadora oficial en Anglès i Francès, facilita tant els contactes i reunions locals que aquest any s’ha aconseguit una futura col·laboració d’intercanvi per fer-hi practiques entre estudiants d’infermeria de la Universitat de Vic – Barcelona (Amb la visita de la Sílvia i l’Anna) i de la Universitat de Kabgayi – Rwanda, amb trobades i reunions entre les diferents institucions implicades així com d’Hospitals.

Amb ella al costat podem estar tranquils!

Anna, amb les seves dites s’ha guanyat ser “la boomer” per excel·lència, la seva bondat i prudència s’estenen per tot ella, és l’àngel de la guarda que perpètuament ens cuida i acompanya, sempre té bones paraules per tothom, ha treballat de valent a la clínica dental.

Verge santa, Déu et tingui al cor!

 Sònia, a priori tenia el paper més difícil, per primer cop viatjava a Àfrica amb el seu fill de deu anys, deixant la resta de la família a casa, però amb la seva saviesa, fortalesa i determinació ha fet que tot sortís rodó, fent a l’hora de supermare, emprenedora i cooperant, és brillant i valenta en tot el que fa, ha estat el meu passaport a Àfrica i el pont amb la resta del grup, gràcies al seu oferiment he pogut viure i formar-hi part d’aquesta inoblidable història.

Akazi Keza!

Teresa, encarà que aquesta era la seva tercera visita a Ruli i ja havia viscut l’experiència, ha estat fantàstic veure com encara l’hi brillen els ulls quan s’emociona, especialment amb el tracte humà i amb la canalla, ha format part com a educadora dels infants de l’orfenat i de l’Ecole Tèchnique Ste. Lucie TVET amb classes magistrals d’higiene bucodental i ha participat de ple en els treballs d’odontologia.

Sens dubte és el cinquè element!

Marta, ja havia visitat Rwanda com a turista, però gràcies a l’associació, ha viscut com la resta, moments de gran emoció i impacte. Ha treballat amb entusiasme i dedicació amb les responsables del taller de costura de l’Ecole Tèchnique Ste. Lucie TVET, dedicant gran part del seu temps a introduir nous dissenys i idees per als futurs treballs a fer per part de les costureres.

Ha posat llum a la foscor… Del taller!

Clàudia, amb la seva joventut i talent ha sorprès per la seva maduresa, aportant un aire fresc i modern, no ha parat d’entrevistar-se i fer contactes, s’ha guanyat a pols convertir-se en la nova community manager de l’associació a l’Instagram, fent-li un gir de 180°, l’hi augura un futur excel·lent. Les arrels que té amb aquesta terra li criden ven fort des de dins el seu cap i el cor.

Àfrica l’espera amb els braços oberts!

Lluc, aquest homenet de tan sols deu anys ha estat la gran revelació del viatge, amb la seva innocència i una ment privilegiada ha aportat cada dia brisa nova i alegria al camí, ha estat sempre a primera línia acompanyant l’associació en totes les activitats i s’ha desenvolupat i comportat com un adult… Segueix de prop les passes dels seus pares i l’hi desitjo que aquest haguí estat el primer de molts més viatges a Rwanda.

Arlet… escalfa que surts!

Sergio, encarà que he participat en totes les activitats de l’associació, he retornat de l’Àfrica amb la sensació de no haver ajudat prou, he vist la magnitud dels treballs efectuats per tot el grup i trobo que realment ha estat Rwanda, qui m’ha ajudat a mi; He rebut diàriament agraïments que he cregut immerescuts i m’han regalat somriures i abraçades que m’han arribat al cor, he experimentat la plena felicitat i he rigut moltíssim, he cantat i ballat sense vergonya com si ningú m’estigués mirant, he plorat a flor de pell des de dins la meva ànima, m’he alliberat de tota preocupació i m’he buidat d’energies negatives meditant sota la pluja… I he tocat el cel!

També he après, que s’ha de gaudir dels moments presents gravant-los a l’ànima i al cap.

Muracoke cyane!

Per tot plegat, puc corroborar, que l’Associació Rosa Dilmé és un veritable exemple social, per la seva ajuda al desenvolupament i l’ajuda humanitària que ofereixen i pels seus projectes i iniciatives solidàries que faciliten la vida a tanta gent, així com a entitats locals del poble de Ruli a Rwanda.

En conclusió, per a mi avui, parlar de l’associació Rosa Dilmé és parlar dels autèntics quatre fantàstics, uns herois que en combinació formen la màgia i l’essència de l’autèntic altruisme, el més pur i transparent que surt de dins l’anima i el cor, i no busca res més a canvi, que la satisfacció personal i poder ajudar els altres, aconseguint que quatre persones corrents que viuen i treballen a Catalunya, amb les seves famílies, obligacions i preocupacions, puguin tirar endavant amb un projecte d’aquesta envergadura a tants kilòmetres de distància i ho facin amb la professionalitat, qualitat, dedicació i entrega com ho fan, carregant cadascú d’ells amb totes les despeses generades, cada cop que viatgen; Avions, estada, menjars, desplaçaments, etc., com la resta dels acompanyants, admirable!